Es fan dir Dusminguet i arriben de La Garriga (Barcelona). És un grup que agafa música d’aquí i d’allà per transformar-la en mil colors i formes i adaptar-la al seu propi món, a la seva manera de veure les coses. El grup neix l’any 1995 i comença tocant tex-mex, rumbes, merengues, vals…, és a dir, música que no té sentit sense el ball i la festa, una trituradora de músiques populars. Canten en català, castellà, anglès, francès, portuguès i àrab.

     El seu disc de debut, Vafalungo, surt l’any 1998 (Virgin-Chewaka). El defineixen com  “un viatge pel món, un passaport que et deixa viatjar sense ensenyar papers”. Els ritmes que es creuen són el reggae, passant per la cúmbia, el cha-cha-chá o fins i tot la sardana. És la trituradora de totes les músiques que fan ballar, és una revetlla sens fi, una nit que no acaba fins que no surt el sol. Acordió, guitarra, baix, djembe, bateria, cajón, teclats… són els colors que conformen aquest arc de Sant Martí musical. Durant la gira Vafalungo (El disco que da la vuelta al mundo) van fer més de 400 concerts per Catalunya, Espanya, França i Itàlia i es van consolidar com a grup que sap donar el millor de sí en directe. La seva música ha sigut definida com world pagès music; música d’arrel que arrenca de la patxanga postissa i popular, un popurri d’alegria i vitalitat, un viatge musical.

     L’any 2000 treuen el segon disc: Postrof (Virgin-Chewaka). El disc es va gravar a Chefchaouen (Marroc) i va comptar amb multitud de col·laboracions, com la de Neat Veliov (Koçani Orkestra), Moustafa El Haffer, Nando Lumbaú (proyecto Lumbalú), Martín Fuks (Macaco)… El viatge musical postís transcorre en un poble imaginari que es diu Postrof. És el poble on tot és possible, on de dia estan permeses unes coses i de nit unes altres, on el nord i el sud es fusionen amb un fil conductor que és la música de Dusminguet. Aquí apareixen pinzellades de música àrab, trompetes gitanes de l’est, havaneres mediterrànies… El segon viatge de Dusminguet segueix reivindicant una manera particular i peculiar de fer música; arriscats exploradors de músiques tradicionals i verbeneres, deixen sempre la seva empremta surrealista. Durant la gira Postrof  toquen per Espanya, França, Marroc, Itàlia, Bèlgica, Holanda i Mèxic. 

     La dissortada mort del seu baixista Carlos Rivolta, en ple concert a Guadalajara, fa replantejar la situació del grup. És en aquest moment que Dusminguet anul·la tots els concerts i es concentra en la gravació del seu tercer disc: Go.

     La sortida d'aquest disc està prevista pel mes d'abril i compta amb els ingredients de sempre més l'afegit de ritmes grecs, rock-and-roll, guitarres gypsy i samplers de l’est d’Europa. Go, el tercer disc del que anomenen "la trilogia", està gravat a casa, a La Garriga. És la nova aventura de Dusminguet, un viatge que comença des de dins cap a fora. Noves melodies variades i plenes d’enginy per emprendre un viatge cap a terres llunyanes i continents per explorar. Dusminguet són del seu món i és que el nostre està al revés...

     Han participat en bandes sonores  com Marujas Asesinas (Javier Rebollo), Tú qué harías por amor (Saura Medrano), Nos hacemos falta. Tilt (Juanjo Giménez Peña),o el curt Puta de Oros (Miquel Crespi); han fet remescles amb Mad Professor, Toti Arimany, Adarve, Dstivie & Katai; han participat en recopilacions com Zona Bastarda, Radical Mestizo, Calaveras y diablitos, Cáñamo, Peret, rey de la rumba...